BKS Iyengar

HISTÒRIA DEL MESTRE

Yogācārya Srī BKS Iyengar ha estat reconegut com la màxima autoritat en ioga del seu temps a nivell mundial. Va ser nomenat doctor honoris causa en Ciències per la Universitat de Mysore el 1997. A més, també va rebre alguns dels guardons més prestigiosos que concedeix el Govern de l’Índia: el Padma Shri (1991), el Padma Bhushan (2002) i el Padma Vibhushan (2014). I la revista Time el va incloure a la seva llista de «Les cent persones més influents del món» (2004). Va morir a Pune el 20 d’agost de 2014, a l’edat de 95 anys”. https://aeyi.org/ca.

 

Yogācārya Srī BKS Iyengar

Va néixer a l’Índia l’any 1918. Època de pandèmia, grip espanyola. La seva mare patia aquesta malaltia quan el tenia a dins del ventre. Va néixer malalt, amb les cames i els braços molt prims, un estomac protuberant i un cap molt pesat. El meu aspecte no resultava atractiu i la meva debilitat física em desesperava. La meva salut cada vegada es deteriorava més a causa de diversos atacs de malària,febre tifoidea i tuberculosis pulmonar’.

Va començar a practicar ioga per millorar la salut.

La manca de salut va ser la raó per a que en BKS Iyengar comencés a practicar. Casualment el seu cunyat era un iogui de l’època reconegut a l’Índia, tenia una escola de ioga a Mysore, en un palau, finançada pel monarca d’aquella província.

La pràctica de ioga transforma la seva vida.

El moment crucial que ho va canviar tot cap a millor arriba al març del 1934, quan vaig començar a practicar ioga. El meu cunyat va començar a ensenyar-me a practicar postures amb la finalitat de millorar la meva salut. Com havia estat molt de temps malalt al llit, el meu cos estava agarrotat i rígid. Amb prou feines podia estirar els braços i tocar-me els genolls. El meu cos no responia. No vaig començar a practicar ioga per vocació vaig fer-ho per millorar la meva salut, però ara ho considero un cop de bona sort que el ioga em trobés i em perseguís encara que jo en aquella època hi sentís indiferència’.

Va perseverar moltíssim en la seva pràctica i va saber aprofitar les dificultats que li posava la vida per investigar i fer de la pràctica la seva medicina. Va poder corroborar en primera persona els beneficis d’una pràctica ancestral com era el ioga.

Va haver de superar moltes adversitats a la vida des de ben jove.

El seu mestre el va enviar a ensenyar a l’edat de 18 anys. ‘Vaig començar a ensenyar sense qualificació, però em vaig veure obligat a considerar-me a mi mateix com a professor de ioga. Em vaig veure en un dilema, havia de triar entre adquirir coneixement de segona mà a partir de llibres o practicar vigorosament i amb determinació per poder comprendre allò que havia d’ensenyar. Vaig optar per la segona opció i així va ser que vaig començar a practicar deu hores al dia per dominar lo poc que el meu Guru (Mestre) m’havia ensenyat’.

Al veure els resultats que li aportava el ioga i al començar a ensenyar-lo, el procés d’investigació en la pràctica de postures i de les diferents tècniques amb la respiració va anar agafant més i més rellevància. Era una persona amb una voluntat enorme. A mesura que anava avançant en el camí de l’ensenyament i de la vida s’anava trobant també amb alumnes i amb les seves dificultats. I això va fer que tingués que resoldre i donar solucions a les problemàtiques que li anaven apareixent en la seva etapa de docent.

Un iogui que revoluciona una pràctica ancestral.

El seu ensenyament i la seva manera de fer podria quedar ben resumida amb una cita d’ell que diu: ‘Quan mostro una āsana soc un artista, quan practico soc un filòsof i quan ensenyo soc un científic’. Realment quan mirem fotografies del Mestre executant les assanes sens dubte són obres d’art, quan l’escoltem i llegim llibres d’ell sens dubte és un filòsof. En BKS Iyengar fins i tot va re-interpretar els textos de filosofia iòguica, utilitzant un llenguatge proper i afí als nostres temps. Un iogui que va revolucionar una pràctica ancestral gràcies a la seva ment indagadora, la incansable persistència en la pràctica i la voluntat per ensenyar i transmetre el ioga. Un Mestre que no només ha proporcionat al món un mètode de treball per a millorar la salut i la integritat de les persones sinó que també ha aportat inspiració a la humanitat per a fomentar i animar a les persones a fer un dels viatges més importants de la vida, tenir l’experiència de conèixer la nostra veritable essència.

Mestre que deixa un gran llegat al món i a la humanitat.

En definitiva, no podríem estar més agraïts. Ens ha deixat un llegat enorme: un mètode de pràctica amb una pedagogia precisa que funciona, bibliografia per comprendre la filosofia del ioga, el RIMYI l’Institut de Ioga Iyengar de Pune a l’Índia i la seva vida exemplar que ens inspira a seguir avançant en el camí de la pràctica del ioga.